Autor: Victor Escoín i Reula

  • Exemplar de Karassa nº0

    L’any 2002 la Casa de Joventut Quelcom, que ja tenia en marxa l’edició de la revista Camí Nou, va iniciar un projecte editorial en paralel: el full informatiu Karassa.

    Per una banda, d’acord al que la mateixa comissió d’edició de revista explica, es necessita un mitjà més expeditiu, ràpid d’editar i d’imprimir, per difondre específicament les activitats. S’incorpora editorial de l’associació i alguna opinió concreta, amb l’objectiu de fer-lo més atractiu, i també, per plenar les 4 pàgines obligatòries al doblar l’A3.

    Per altra banda, una cosa important a tindre en compte en el relat, la revista Camí Nou ja estava patint el desànim en l’equip editorial. El tracte de l’equip de govern municipal al mitjà de comunicació local començava a afectar a les persones editores, que estaven estudiant a la universitat i havien de sostindre en temps lliure estudi extra d’enginyeries amb gestió del conflicte institucional. El desgast en l’equip feia que cada cop s’afrontara amb més dificultat editar i distribuir. La impressió al 2002 ja es feia a la imprempta Cremor de Castelló i per això s’alleugeria un poc la feinada voluntària, però la baixada del finançament municipal a l’associació també començava a afectar a la revista.

    Per últim, internament a l’associació no hi havia un consens estricte ni tothom estava d’acord amb la publicació i el que generava al municipi.

    L’edició de Karassa va ser un intent de desvincular la difusió de les activitats associatives de l’emissió d’opinió polèmica. Una manera de plantejar una solució a que el grup estable poguera continuar dins de la Casa de Joventut fent la seua revista, i a banda, la Casa de Joventut tinguera un fullet que informara de forma més bàsica.

  • Recuperada la primera època de la revista Camí Nou del 1996-1997

    Recuperada la primera època de la revista Camí Nou del 1996-1997

    Gràcies a la col·laboració de Daniel Rovira Gasulla hem recuperat els 3 exemplars de la primera època de Camí Nou.

    Ja teniu tota la informació a la pàgina de la secció «Recuperació de la memòria local», on anirem progressivament actualitzant amb noves dades que ens arriben i enriquint l’arxiu memorialista.

    Ací vos deixem el link:

  • La revista del APA Santa Águeda de Benicàssim al 1980

    Daniel Rovira Gasulla ens fa arribar a l’Associació un exemplar de 1980 de la revista «BENICASIM» editada per l’APA Santa Águeda.

    Es tracta del nº0, publicat el mes de febrer de 1980.

    En ell es pot observar la participació de la comunitat en la elaboració tant de textos com de gràfics, amb la participació de l’alumnat de l’escola.

    Com a curiositat, Susana Marqués i Francesc Colomer escriuen en aquest número.

    Aquest model de publicació associativa era molt habitual en el segle passat, amb tirades curtes i fet de manera col·laborativa.

  • La relació amb l’Ajuntament: 3 registres què mai han rebut resposta

    L’any 2011 els grups de teatre, jocs de taula, oci nocturn i esplai van ser expulsats del Casal Jove. A partir de l’1 de gener va entrar en vigor un nou reglament d’ús i l’accés a les claus a la policia local a estos grups va ser eliminat per a «renovar totes les sol·licituds». Cap va ser renovada. Va ser en aquell moment quan els grups van decidir constituir-se com associació local i començar el camí sense el recolzament (ni el local) de l’ajuntament. La relació amb l’ajuntament, què probablement prefería la disolució automàtica de l’activitat associativa, es va tensar un poc. En part perquè l’associació va fer una campanya informativa molt forta al poble per explicar la situació de l’expulsió injusta dels grups, i per altra banda també, (perquè no dir-ho), per la falta de cultura democràtica dels membres del consistori.

    En diverses ocasions l’Ajuntament va deixar de respondre algunes de les sol·licituds que, com a entitat cívica del poble, vam haber de fer. Les formes d’eludir la col·laboració «ens local-associació» han sigut molt variades, i sempre, entre línies, es llegia la intenció de ficar difícil qualsevol activitat què vinguera de La Maranya.

    El dia 11 d’octubre la CJ La Maranya, presidida per Noel Tomàs, va ficar una queixa per explicar que s’havia ignorat la sol·licitud de valles per fer una activitat a la via pública, i en conseqüència, l’activitat havia posat en risc als menors donat que no es va poder tallar el tràfic adequadament.

    La queixa mai va ser resposta, però l’expedient 12695/2017 està tancat. És important saber què l’administració, quan rep una queixa, està obligada a donar resposta:

    En altra ocasió vam sol·licitar per escrit la possibilitat de rebre un conveni, el 19 de gener de 2020 (registre d’entrada 2020-E-RE-350). Aquesta petició venia motivada perquè, les associacions allotjades al local de La Maranya solien demanar la subvenció a entitats culturals del poble, però sorprenentment l’ajuntament va deixar de publicar la convocatòria municipal (no recorde bé si a l’any 2018) i des d’aquell moment, no ha tornat a publicar cap convocatòria oberta a associacions culturals o juvenils.

    En aquesta ocasió vam adjuntar l’avantprojecte de col·laboració o conveni, amb detall de les activitats educatives i pressupost estimatiu, per a tindre un document de partida sobre el què dialogar la col·laboració.

    En aquest cas, clar, tampoc vam rebre cap resposta:


    La Maranya hem demanat també en alguna ocasió a la nostra Federació què siga ella, per solvència i estructura demostrades, qui solicite un conveni de col·laboració per sostenir el projecte educatiu amb adolescents i joves a Benicàssim.

    En un expedient que encara consta obert (5543/2016) a l’Ajuntament de Benicàssim, la Federació de Cases de Joventut de la Comunitat Valenciana va sol·licitar l’any 2016 una col·laboració de 6000 euros a l’ajuntament per poder sostenir i dignificar l’activitat de la CJ La Maranya, sobretot per recolzar els salaris i el lloguer.

    Per descomptat, aquest registre tampoc va rebre resposta, ni tan sols per dir que no.

  • El crowfunding de les plaques solars

    El 25 de febrer de 2019 la Casa de Joventut la Maranya va arrancar el seu segon crowfunding, esta vegada en la plataforma GOTEO, per a recaptar els recursos necessaris per a instal·lar les plaques solars a la seua seu, i fer l’espai més sostenible.

    Finalment el mecenatge va tindre èxit, i va assolir els 3.300 euros necessaris per a la compra de material, assumint la instal·lació l’equip de voluntaris assessorat i ajudat pel gran Josevi Coderch.

    El local va deixar d’estar llogat l’any 2021. Les plaques van ser desmuntades i instal·lades en l’espai La Nave de Torrellas (Saragossa), on els grups de les cases de joventut valencianes passen gran part dels seus estius participant a les trobades CONFLUENCIAS LAICAS que organitzen allà les entitats juvenils aragoneses.

    https://gl.goteo.org/project/la-maranya-mes-sostenible
  • La Maranya TV

    El curs 2013-14 l’associació La Maranya va dur a terme un projecte amb finançament europeu titulat «Informació per a l’acció».

    La idea era senzilla, donar forma a un mitjà de comunicació fet per joves, però esta vegada en format televisiu.

    L’equip vam guionitzar 4 programes que podeu veure en aquest canal de youtube. La intolerància a la nostra societat va ser el primer:

    En segon lloc van emetre un programa titulat «Laicitat a Benicàssim»:

    El tercer programa va tractar sobre la democràcia. Volien saber si la democràcia ens te satisfets a totes i a tots:

    I per últim, L’educació pública:

  • El grup de teatre «Estem Vius»

    La Maranya tenia diferents grups estables, però sense dubte el grup què movia l’energia de la Casa de Joventut, era el grup de teatre Estem Vius.

    Un grup amb gran capacitat de generar activitats, una darrere l’altra, i de donar relat a un projecte que necessitava, sobretot, alegria i no parar de fer coses, després de quedar-se sense espai.

    En aquest canal de youtube del grup hi ha una mostra de la dinàmica i força del grup .

    https://www.youtube.com/@estamosvivosteatro
  • El festival «La flama»

    A l’estiu de 2011, mes de juliol, la Casa de Joventut La Maranya ja havia sigut expulsada del Casal Jove, i el seu personal animatiu municipal acomiadat. Amb aquesta expulsió, el projecte municipal d’educació al temps lliure que es basava, en paraules de Mari Carmen Torres, en «canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme», i amb el què es va fundar el departament de joventut de Benicàssim, arribà al seu final.

    La Casa de Joventut, recentment constituida, i dins d’ella el grup de teatre «Estem Vius», lideraren l’organització del festival La Flama, per reivindicar una cultura popular feta per la gent jove del poble.

    I ho feren en ple estiu, a un poble de festivals que estava a tope. Amb valentia.

    En el vídeo superior teniu l’actuació d’Andreu Valor. Ací vos deixem un petit teaser que van fer els joves:

  • La trajectòria històrica del projecte

    «Mantinguem viu el record,

    que les noves generacions cometran errors.

    Ocupem-nos nosaltres de que aquestos,

    almenys,

    no siguen els nostres»

    El dia 1 d’octubre de 2022 La Casa de Joventut La Maranya va tancar el seu local a la plaça dels Dolors de Benicàssim. Durant 10 anys va desenvolupar un projecte educatiu allí. El mateix projecte que desenvolupaven les diferents associacions del poble els darrers anys, de treball amb adolescents.

    Una línia invisible ha mantingut units els diferents projectes associatius amb gent jove a Castelló: El Casal Jove dels pobles: no el local, no l’espai físic, ni tan sols el nom o la idea. Ha sigut la manera en que s’ha treballat amb joves ací els últims 30 anys el que ha possibilitat que molta de la gent jove del poble haja viscut experiències associatives, però sobretot educatives, i que les han convertit en grans ciutadanes.

    A Benicàssim.

    i també a Almassora.

    A Betxí.

    A les Alqueries.

    A Castelló de la Plana.

    Una línia invisible, també, ha mantingut unides a totes estes persones que entre elles no es coneixen, però mantenen una subconscient amistat cívica. Molta gent diversa ha crescut i a prosperat, amb camins divergents, sense tindre la menor idea de que centenars de persones com ella feien el mateix Recorregut Cívic.

    En l’Espai Associatiu La Maranya…

    Et reconeixeràs a tu.

    Reconeixeràs el fil invisible.

    Sabràs que no camines sol o sola. El món no es canvia en soledat, ni en una sola generació. Són èpoques diferents, i problemàtiques i contextos diferents, però un mateix camí que es va començar a recòrrer fa molt de temps.

    La societat que volem

    conta amb les persones adolescents i joves.

    Les posa al centre, les protegeix,

    inverteix en elles sense paternalismes,

    ni ofertes de consum,

    ni adultcentrismes.

    Volem que se’ls cedisca

    definitivament

    el protagonisme a la vida pública,

    política,

    cívica,

    econòmica i social.

    La joventut vol participar, decidint el que vol fer

    però sobretot

    ORGANITZANT-HO ELLES I ELLS MATEIXOS.

  • La col·laboració amb Melderomer i el documental «Els portadors de somnis»

    En el moment del trasllat i ja instal·lades, La Maranya i el col·lectiu audiovisual Mel de Romer van elaborar aquest fantàstic documental titulat «La Maranya estrena casa» per explicar fora del municipi l’inèdit que va suposar eixir del Casal Jove i instal·lar-se en les cases de la Plaça dels Dolors:

    El col·lectiu Mel de Romer, més tard, va elaborar per a La Maranya el documental Els portadors de Somnis, amb el què explica el projecte de La Maranya en els seus inicis i la seua vocació pública.