L’any 2002 la Casa de Joventut Quelcom, que ja tenia en marxa l’edició de la revista Camí Nou, va iniciar un projecte editorial en paralel: el full informatiu Karassa.
Per una banda, d’acord al que la mateixa comissió d’edició de revista explica, es necessita un mitjà més expeditiu, ràpid d’editar i d’imprimir, per difondre específicament les activitats. S’incorpora editorial de l’associació i alguna opinió concreta, amb l’objectiu de fer-lo més atractiu, i també, per plenar les 4 pàgines obligatòries al doblar l’A3.
Per altra banda, una cosa important a tindre en compte en el relat, la revista Camí Nou ja estava patint el desànim en l’equip editorial. El tracte de l’equip de govern municipal al mitjà de comunicació local començava a afectar a les persones editores, que estaven estudiant a la universitat i havien de sostindre en temps lliure estudi extra d’enginyeries amb gestió del conflicte institucional. El desgast en l’equip feia que cada cop s’afrontara amb més dificultat editar i distribuir. La impressió al 2002 ja es feia a la imprempta Cremor de Castelló i per això s’alleugeria un poc la feinada voluntària, però la baixada del finançament municipal a l’associació també començava a afectar a la revista.
Per últim, internament a l’associació no hi havia un consens estricte ni tothom estava d’acord amb la publicació i el que generava al municipi.
L’edició de Karassa va ser un intent de desvincular la difusió de les activitats associatives de l’emissió d’opinió polèmica. Una manera de plantejar una solució a que el grup estable poguera continuar dins de la Casa de Joventut fent la seua revista, i a banda, la Casa de Joventut tinguera un fullet que informara de forma més bàsica.
