El més “sonat” que va organitzar l’AJ “Ja Vorem” va ser l’organització d’un xicotet festival de música gratuït (als terrenys on ara es trobe Mercadona), amb marxandatge inclòs, amb l’actuació del grup de ska punk italià “Banda Bassotti” que estava de gira por Espanya. Hi havia alguna paradeta d’artesania, diferents menjars…
Al tractar-se d’una AJ sense ànim de lucre no van cobrar el caixet que tenien establit, però com s’esperava poder pagar amb els diners que s’aconseguira de les vendes de menjar i beguda, i encara així no es va arribar a cobrir el total, es va haver d’acudir a la recaptació voluntària de tota l’assistència que estava pel recinte una vegada finalitzada l’actuació. Pel que sembla, va faltar una mica per a arribar al pressupost aparaulat, però vista la finalitat, iniciativa i organització impecable de l’associació, la Banda Bassotti no va tindre cap problema a quedar-se conformes amb la recaptació obtinguda entre tots (tenint en compte que, tal com ja s’havia acordat prèviament, es quedaven a dormir a casa de Ferrán perquè ja sabien que no disposaven de suficient pressupost per a pagar-los un hotel).
En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius»
Va resultar genial, però al veïnat no li va semblar gens bé i a meitat concert avisaren a la policia. Tot i que tenien permís i consentiment de l’Ajuntament la llavors regidora de joventut, Susana Ros, que estava pel concert, va haver-hi de tornar a casa amb la policia esbroncada pels veïns una mica enfadats.
Les Trobades Internacionals de Joventut en «Cabueñes» (Gijón), organitzades pel Ministeri d’Assumptes Socials a través de l’Institut de la Joventut, suposaven un decidit esforç perquè joves espanyols juntament amb joves procedents d’altres països d’Europa i Amèrica Llatina disposarem d’un marc adequat de treball conjunt amb la finalitat de propiciar un major coneixement i cooperació en el si del moviment associatiu juvenil.
Aquestes Trobades són el punt de partida i coneixement de diferents models de treball amb joves. És a «Cabueñes” on els estius de 1991, 1992 i 1993 als que vaig assistir, ens trobem moltíssims joves de tot arreu integrats en diferents projectes i entitats per tal de treballar, compartir i aprendre: tècnics municipals i institucionals, voluntaris de diferents tipus d’associacions i organismes i fins i tot algun regidor o regidora de joventut. En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius» com a curs/seminari a treballar. Per descomptat m’inscric en aqueix i és ací on conec i em trobe a un munt de gent amb la qual posteriorment començaríem a treballar en els models de Cases de Joventut a Benicàssim.
«És a Cabueñes on conec a Jose Luís Palacios, Enrique Deltoro i Jesús Martí, companys de professió clau en la implantació del model de Cases de Joventut a Benicàssim».
El curs l’impartien voluntaris i professionals de les Cases de Joventut de Saragossa i el contingut principal era conéixer el model seguit a Saragossa i contrastar-lo amb la pròpia experiència. El resultat va ser superenriquidor i d’ahí van eixir moltíssimes idees i contactes, sobretot descansant a les vesprades entre «sidrinas» i cabrales. Ahí vaig coneixer a Jose Luís Palacios i altres companys de Saragossa. També a companys de València (Manises, Quart de Poblet, Alaquas…) amb els quals poc després comence a contactar, copiar i treballar aquest model.
Les persones en les quals més em vaig recolzar, i em van ajudar per a treballar aquest model que estava funcionant molt bé en els seus municipis, van ser Enrique Deltoro a Manises i Jesús Martí a Quart de Poblet.
Deja una respuesta