Des d’ací donem tot el nostre suport al teixit associatiu de la zona afectada per l’incendi que hem patit a la Plana, que començà a la Vall d’Uixò i ha afectat a 16 municipis i a més de 9.600 hectàrees. Acavem de tindre notícies també d’un altre incendi a la Serra d’en Garceran.
Volem recolzar a tots aquells col·lectius i associacions que treballen voluntàriament i desinteressadament en el seu temps lliure per a sensibilitzar a la població, desmentir bulos sobre la gestió del territori, pressionar i negociar amb les administracions, i sobretot, dur endavant propostes voluntàries per a construir l’alternativa.
El problema dels focs és complex, i no té una sola causa. Però l’abandonament dels nostres boscos comarcals es visibilitza cada vegada que arriba l’estiu i comencem literalment a botar-nos foc.
Esperem que el nostre Desert de les Palmes supere l’estiu sense desgràcies.
Des d’ací convidem a tota la gent jove de Benicàssim a fer una reflexió personal. És possible viure d’una altra manera. És possible compaginar la teua vida amb un voluntariat ambiental a una associació ecologista, o amb un grup d’esplai que educa als més menuts en respectar la natura i crea conciència ecològica de futur. I si no tens temps, és possible pagar una quota (la que siga, 10 euros) a les associacions locals que dia a dia, silenciosament, milloren la vida de les persones i fan el territori un poc millor.
La Fundació Comunitària La Plana ha tret una iniciativa per captar fons i recolzar a les associacions de la zona afectada, animeu-vos i doneu. Nosaltres com associació ja ho hem fet:
Com ja sabeu, la nostra associació recentment hem creat una Escola d’Animació Juvenil pròpia per a poder fer front amb més qualitat a les nostres fins estatutàries. Perquè volem promoure l’educació al lleure a Benicàssim, de qualitat, i també volem recuperar aquell curs de Monitors al poble què, amb la metodologia més bonica del moment, va captivar a tanta i tanta gent que formem aquesta associació.
Per això hem començat a reunir-nos amb les associacions de la comarca, i proposar-los una col·laboració en aquest sentit. Per poder fer arribar a més gent aquest curs de Monitors que estem preparant amb cures i molt de treball de planificació.
Fa poques setmanes, ens vam reunir amb la Junta Directiva dels Ateneus Joves de Castelló, encapçalada per Noel Tomás i per Laura Garrido, i vam fer un acord pel que impartirem 2 cursos intensius de Monitors els propers estius.
La idea és que la nostra col·laboració siga continuada, de manera que anem ajustant la formació a les necessitats dels Ateneus Joves, i puguem facilitar que l’alumnat vaja fent pràctiques als seus espais culturals per a joves, i si els agrada, es queden com a voluntàries.
Ja estem programant aquestos cursos, i llançarem la informació al mes de setembre de 2026. Però podem avançar-vos que els cursos es faran de matí la primera quinzena de juliol de 2027.
Una gran notícia!
Si vols estar informat/da en tot moment, subscriu-te als mails de la nostra escola:
Recentment hem creat la nostra Escola d’Animació Juvenil (EAJ) amb la que intentarem recuperar i treballar la formació de Monitors a Benicàssim, Castelló i altres municipis de la comarca de la Plana.
Per a nosaltres ser Escola d’Animació significa poder complir amb millor èxit els nostres objectius com associació. Volem (article 4 dels estatuts) oferir una formació adequada a persones voluntàries i professionals del treball amb joves.
A més, la nostra associació té com a activitat vetllar especialment, i pel seu caràcter històric, per salvaguardar l’organització, posada en valor i record d’activitats com el Curs de Monitor/es i Director/es d’activitats de temps lliure a Benicàssim, amb el que moltes de nosaltres ens hem format i aprés des de la nostra constitució al 1994.
Per difondre millor les activitats formatives, hem llançat una web dedicada específicament als nostres cursos actius amb tota la informació necessària: www.lamaranya.org
L’associació Cultural i Juvenil Ja Vorem a Benicàssim (Castelló) cel·lebra els seus 32 anys des de la seva constitució el 23 de gener de 1994. L’entitat ha començat un projecte de recuperació de la memòria local, i acaba de publicar una recopil·lació de les revistes CAMÍ NOU editades pels joves de la Casa de Joventut Quelcom entre el 2000 i el 2003.
La revista Camí Nou en la seua segona època va tindre un equip editorial format per joves del municipi. La publicació de textos estava oberta a qualsevol jove, respectant l’esperit inicial de la publicació de ser la veu de la joventut. Tots els articles havien d’estar signats per l’autor/a, encara que quan algun text tenía sentit com a manifest general, la revista l’assumia com a editorial. Es distribuïa de forma gratuïta.
Es va publicar 9 números (del 0 al 8), i existeix un exemplar inèdit (un número 9) que mai va arribar a la llum malgrat estar completament editat. Cada número tenía unes 24 pàgines. La revista va començar fent-se de manera artesanal. S’imprimia un exemplar en color i alta qualitat i després s’usava com a patró en la fotocopiadora. L’original estava en A4, i en la fotocopiadora es reproduia agrupant 4 pàgines en un A3, fent la combinació de pàgines correcta. Per exemple les pàgines 1, 24, 2 i 23 conformaven el primer A3. Les còpies es combinaven per conformar les revistes una a una, es doblaven, i es grapaven pel llom amb una grapadora especial que va prestar la Imprempta Benigraphic.
A partir del número 4 es va aconseguir subvenció municipal de la Casa de Joventut i es va poder pagar la imprempta de més exemplars, el que va reduir l’esforç manual considerablement. Es va iniciar amb una tirada de 135 exemplars, i de l’últim número se’n van distribuir més de 500.
Quan lliges els números en ordre, és curiós el tó de cabreig que té la publicació, en general. Són curiosos alguns dels textos publicats, que sense dubte, actualment, serien motiu de demanda o d’aplicació de la llei mordassa. Aquelles coses «sense importància» que feiem fa dos dècades, i que semblaven toves i buides de càrrega política, vistes avuí són prou revolucionàries.
Han passat 23 anys de la publicació de l’últim número de CAMÍ NOU, i amb la perspectiva actual, he de dir que tenia un pes extraordinari com a mitjà d’expressió de la gent jove de Benicàssim. Es feia de forma col·laborativa, i tenía una funció important en l’adquisició de competències emprenedores en el seu procés d’el·laboració, i competències i hàbits democràtics respecte al què suposa publicar la teua opinió en un mitjà de comunicació.
La recuperació de la memòria local en aspectes comunitaris és fonamental per ajudar a mantindre aquelles costums i hàbits culturals que han tingut un impacte positiu en les persones, tindre’ls documentats, i servir a la recerca i també al record futur. Aquesta revista configura la identitat col·lectiva de la joventut local.
Proposem que cada benicassut que ja no viu a Benicàssim s’agermane amb altre jove de Benicàssim entre els 12 i 30 anys, i faça possible l’accés a una oferta associativa i de temps lliure de qualitat al municipi.
Si tens un gran record del teu poble, fes possible eixa experiència a un altre jove.
Mireu els números:
L’ajuntament ha presentat un pressupost per a 2026 de 38 milions d’euros. D’estos, destinarà 98.377 € a les polítiques de joventut. En realitat, per a la part d’activitats educatives, dinamització dels espais per a joves (Casal) i altres activitats educatives, va a destinar 57.213 €.
Benicàssim té empadronats 3795 persones joves entre els 12 i els 30 anys.
Això, amb una senzilla divisió, suposa una inversió en activitats educatives al temps lliure de 15,08 € a l’any per jove, és a dir, 1,26€ mensuals per jove.
Benicàssim és un poble què es caracteritza per ser una gran fàbrica de EXPATS (un «expat» és una persona que marxa del seu poble o país, o bé a l’extranger o bé a altres llocs del país, per motius d’accés a vivenda, treball, estudis, entre altres, i té difícil tornar).
S’estima la xifra de persones que marxen de Benicàssim en una proporció de com a mínim 3 de cada 10. Aquesta estimació és prou conservadora, ja que no existeixen dades exactes al padró municipal, i tampoc estimacions oficials.
El càlcul de persones que han marxat del poble des de que el projecte associatiu de Ja Vorem va començar al poble l’any 1994, la xifra estaria al voltant dels 24.800 expats. Alguns, els més recents, actualment serien encara joves menors de 30 anys.
Si 1 de cada 10 d’aquestes persones expatriades del poble aportara 1€ mensual (del qual, a més, recuperaria el 85% per la via de desgravació per mecenatge), aconseguiriem
ELS DINERS NECESSARIS, D’ACORD A LES ESTIMACIONS DE L’AJUNTAMENT, PER A DUR ENDAVANT UN GRAN PROJECTE EDUCATIU AL TEMPS LLIURE A BENICÀSSIM
Això garantiría, per mig de la gestió cívica dels recursos, que la joventut tinguera una oferta d’activitat cultural i educativa al temps lliure de qualitat.
El dia 1 d’octubre de 2022 La Casa de Joventut La Maranya va tancar el seu local a la plaça dels Dolors de Benicàssim. Durant 10 anys va desenvolupar un projecte educatiu allí. El mateix projecte que desenvolupaven les diferents associacions del poble els darrers anys, de treball amb adolescents.
Una línia invisible ha mantingut units els diferents projectes associatius amb gent jove a Castelló: El Casal Jove dels pobles: no el local, no l’espai físic, ni tan sols el nom o la idea. Ha sigut la manera en que s’ha treballat amb joves ací els últims 30 anys el que ha possibilitat que molta de la gent jove del poble haja viscut experiències associatives, però sobretot educatives, i que les han convertit en grans ciutadanes.
A Benicàssim.
i també a Almassora.
A Betxí.
A les Alqueries.
A Castelló de la Plana.
Una línia invisible, també, ha mantingut unides a totes estes persones que entre elles no es coneixen, però mantenen una subconscient amistat cívica. Molta gent diversa ha crescut i a prosperat, amb camins divergents, sense tindre la menor idea de que centenars de persones com ella feien el mateix Recorregut Cívic.
En l’Espai Associatiu La Maranya…
Et reconeixeràs a tu.
Reconeixeràs el fil invisible.
Sabràs que no camines sol o sola. El món no es canvia en soledat, ni en una sola generació. Són èpoques diferents, i problemàtiques i contextos diferents, però un mateix camí que es va començar a recòrrer fa molt de temps.
La societat que volem
conta amb les persones adolescents i joves.
Les posa al centre, les protegeix,
inverteix en elles sense paternalismes,
ni ofertes de consum,
ni adultcentrismes.
Volem que se’ls cedisca
definitivament
el protagonisme a la vida pública,
política,
cívica,
econòmica i social.
La joventut vol participar, decidint el que vol fer
Amb tota la formació i les primeres experiències que vos he contat en els articles anteriors, eixa primera etapa de treball a Benicàssim es va convertir en referència per a molts i moltes joves. Al cap de pocs anys de treballar en els espais de la C/ Bayer, 19 ocorregué una cosa al poble, que fou important per a la població: s’inaugura el nou centre de salut.
Amb això, es queda lliure l’espai municipal de l’antic ambulatori mèdic, un poquet més avall d’on estava el Casal. Crec recordar que eren els any 1999-2000. Aquell espai havia de ser per als joves… Tenint en compte el volum de treball que s’estava generant en el Casal, les demandes dels propis joves i les noves necessitats d’espais per a l’autogestió dels diferents grups, aconseguim que es condicione i es reconvertisca aquest antic ambulatori en el Casal Jove-CIDAJ, realitzant el trasllat al carrer Correus, 2 amb una mica més d’espai per a tothom: personal, associació juvenil i usuaris.
«L’ambulatori es trasllada i el seu espai, es reconverteix a Casal Jove els anys 1999-2000.»
A Benicàssim, els cursos de Monitor/a de TL i AJ1 que organitzàvem a través de la Federació de Cases de Joventut de la CV van ser decisius per a anar articulant diferents models associatius i de treball. Les Cases de Joventut naixen amb la vocació de donar uns serveis dinamitzadors de l’entorn, de caràcter educatiu i socialitzador, vàlid per a totes les persones joves de la localitat.
És a partir d’aquest moment quan es dona a conéixer aquest model de gestió entre els joves de l’AJ «Ja Vorem» i decideixen apostar per aquesta manera d’entendre l’associació i les característiques que les singularitzen.
L’AJ. «Ja Vorem» es va transformar en Casa de Joventut. En principi no es va donar de baixa, però va deixar de tindre activitat en continuar els seus membres amb el model de CJ. Així es va constituir la Casa de Joventut «QUELCOM». Crec que la primera Junta Directiva estava constituïda per pràcticament la majoria de components que l’AJ. «Ja Vorem» (Ferran Carbonell i companyia).
Amb el temps per la CJ “QUELCOM” van anar passant diferents juntes directives, i l’entitat es va anar mantenint molt activa durant bastants anys. Segurament m’oblidaré de moltes persones que van passar per ella i que van fer molt bona feina en la «QUELCOM» -com així li deien- però ara mateix recorde als germans Dani i Xavi, Eduardo, Rubén, Víctor, Ricard, Ángela, Mariló, Jose Alejandro, Dan, … disculpeu-me totes les que no nomene per qüestió d’espai.
Hi ha una fita històrica, molt emotiva, de les Cases de Joventut a Benicàssim. Villa Elisa, estiu de 1995: una de les primeres activitats que va organitzar la CJ.”QUELCOM” conjuntament amb el “Col·lectiu de Dones de Benicàssim” van ser les Jornades contra el racisme baix el lema “SOMOS DIFERENTES-SOMOS IGUALES”, lema de la Campanya Europea de la Joventut contra el Racisme, la xenofòbia, l’Antisemitisme i la Intolerància, coincident amb la celebració per part de l’ONU del Dia Internacional contra el Racisme. Ambdúes associacions i la Federació de Cases de Joventut de la CV que, convidada per la CJ “QUELCOM” va aprofitar per a adherir-se, col·laborar i, a més, fer la seua assemblea general. Van acudir joves de totes les Cases de Joventut de la CV. En eixos moments de la província de Castelló només estava la de Benicàssim.
Assemblea de la FVCJ a Villa ElisaMoment de descans a Villa ElisaMalabars davant de Villa ElisaMoment de treball en grupCol·lectiu de Dones de Benicàssim a l’acte a Villa ElisaActivitat al passeig en la trobada de Villa ElisaTallersMoment de descans a Villa Elisa
L’organització i les activitats programades van ser brutals: al matí després de l’assemblea de Cases de Joventut, començaren els tallers per a xiquets: malabars, pintura, jocs…. Després del dinar de germanor compartit i comunitari (cadascú havia fet una cosa per a compartir entre tots), a la vesprada vam gaudir moltíssim amb els “Accidents Polipoètics” i la conferència de M.A. Essomba sobre “Paternalismes benintencionats i ONGs”, activitats i contactes aconseguits gràcies al llavors president de la “Quelcom” Ferran Carbonell.
No es podia demanar més. L’èxit va ser bàrbar i la repercussió i visibilitat de totes dues associacions organitzadores també.
«L’any 2005 es trasllada l’oficina de Correus, contigua a la seu del Casal Jove, i aconseguim ampliar-lo més».
Amb tot el treballat es fa necessari ampliar el local una altra vegada i contractar a més personal per a recolzar totes les iniciatives i demandes juvenils.
L’any 2005 el local de l’antiga oficina de correus que fins ara estava pegadet al Casal Jove, es trasllada a un local nou i és així com comencen les obres d’ampliació del Casal Jove-CIDAJ. En 2007 s’inaugura, aconseguint annexar espais per a cursos, tallers, ordinadors i estudi, i una zona amb entrada independent amb zona de Ràdio i Espai Associatiu per als diferents grups de la Casa de Joventut i altres.
En principi, tot i que comencen amb jornada parcial, ja es contracta a quatre dinamitzadors i una informadora juvenil que comencen a establir diferents programes de treball. Al voltant del 2007-2008 comença una nova era de treball en equip amb una nova organització del treball i divisió de tasques, configurant-se així nous projectes: Esplai, Centre d’Adolescents, Informació i Recursos…
Malauradament no va tindre la llarga trajectòria que ens imaginàvem i preteníem.
Sense dubte ha sigut el treball de la meua vida.
Per circumstàncies diverses, i perquè l’anterior directora del Centre Municipal de FPA em va proposar perquè poguera rellevar-la per la seua immediata jubilació, vaig tindre la possibilitat de canviar de departament i en aquests moments assumisc aqueixa comesa.
Sóc Mª Carmen Torres Pla, tinc 58 anys, i vaig treballar en Joventut en el periode 1990-2012. Actualment treballe de tècnica d’educació amb tasques de directora al Centre Municipal d’FPA de l’Ajuntament de Benicàssim i altres comeses de matèria educativa de la localitat.
El més “sonat” que va organitzar l’AJ “Ja Vorem” va ser l’organització d’un xicotet festival de música gratuït (als terrenys on ara es trobe Mercadona), amb marxandatge inclòs, amb l’actuació del grup de ska punk italià “Banda Bassotti” que estava de gira por Espanya. Hi havia alguna paradeta d’artesania, diferents menjars…
Al tractar-se d’una AJ sense ànim de lucre no van cobrar el caixet que tenien establit, però com s’esperava poder pagar amb els diners que s’aconseguira de les vendes de menjar i beguda, i encara així no es va arribar a cobrir el total, es va haver d’acudir a la recaptació voluntària de tota l’assistència que estava pel recinte una vegada finalitzada l’actuació. Pel que sembla, va faltar una mica per a arribar al pressupost aparaulat, però vista la finalitat, iniciativa i organització impecable de l’associació, la Banda Bassotti no va tindre cap problema a quedar-se conformes amb la recaptació obtinguda entre tots (tenint en compte que, tal com ja s’havia acordat prèviament, es quedaven a dormir a casa de Ferrán perquè ja sabien que no disposaven de suficient pressupost per a pagar-los un hotel).
En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius»
Va resultar genial, però al veïnat no li va semblar gens bé i a meitat concert avisaren a la policia. Tot i que tenien permís i consentiment de l’Ajuntament la llavors regidora de joventut, Susana Ros, que estava pel concert, va haver-hi de tornar a casa amb la policia esbroncada pels veïns una mica enfadats.
Les Trobades Internacionals de Joventut en «Cabueñes» (Gijón), organitzades pel Ministeri d’Assumptes Socials a través de l’Institut de la Joventut, suposaven un decidit esforç perquè joves espanyols juntament amb joves procedents d’altres països d’Europa i Amèrica Llatina disposarem d’un marc adequat de treball conjunt amb la finalitat de propiciar un major coneixement i cooperació en el si del moviment associatiu juvenil.
Aquestes Trobades són el punt de partida i coneixement de diferents models de treball amb joves. És a «Cabueñes” on els estius de 1991, 1992 i 1993 als que vaig assistir, ens trobem moltíssims joves de tot arreu integrats en diferents projectes i entitats per tal de treballar, compartir i aprendre: tècnics municipals i institucionals, voluntaris de diferents tipus d’associacions i organismes i fins i tot algun regidor o regidora de joventut. En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius» com a curs/seminari a treballar. Per descomptat m’inscric en aqueix i és ací on conec i em trobe a un munt de gent amb la qual posteriorment començaríem a treballar en els models de Cases de Joventut a Benicàssim.
«És a Cabueñes on conec a Jose Luís Palacios, Enrique Deltoro i Jesús Martí, companys de professió clau en la implantació del model de Cases de Joventut a Benicàssim».
El curs l’impartien voluntaris i professionals de les Cases de Joventut de Saragossa i el contingut principal era conéixer el model seguit a Saragossa i contrastar-lo amb la pròpia experiència. El resultat va ser superenriquidor i d’ahí van eixir moltíssimes idees i contactes, sobretot descansant a les vesprades entre «sidrinas» i cabrales. Ahí vaig coneixer a Jose Luís Palacios i altres companys de Saragossa. També a companys de València (Manises, Quart de Poblet, Alaquas…) amb els quals poc després comence a contactar, copiar i treballar aquest model.
Les persones en les quals més em vaig recolzar, i em van ajudar per a treballar aquest model que estava funcionant molt bé en els seus municipis, van ser Enrique Deltoro a Manises i Jesús Martí a Quart de Poblet.
La proclamació en 1985 de l’Any Internacional de la Joventut suposa un reforç, i per a molts ajuntaments un començament en polítiques de joventut. A Benicàssim començarem a treballar en matèria de joventut, amb recursos i pressupost destinat a tal menester, a partir de l’any 1990.
Prèviament, entre els anys 1988-1989, el llavors regidor de joventut Francesc Colomer (molt jove, per cert… crec que tenia 22 anys) va organitzar un curs de Monitor/a de Temps Lliure, des de l’Ajuntament, amb la finalitat de formar a joves del municipi que pogueren treballar en aquest àmbit, ampliar l’oferta educativa d’oci i temps lliure i ajudar en continuar algunes de les tasques iniciades per ell, amb un full de ruta molt interessant.
“En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos”.
Com jo havia finalitzat de poc els estudis de Magisteri i les possibilitats de treballar com a mestra eren escasses (les oposicions es van congelar durant 6 anys), vaig començar a formar-me en allò d’educació no formal i així va ser com, després de finalitzar els cursos de Monitora de TL, AJ1, etc. es va convocar una plaça a l’Ajuntament amb aquest perfil. Em vaig presentar i en traure-la em va permetre treballar en aquesta comesa i començar a donar forma al projecte de Joventut al poble.
En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos. Amb aquestes premisses es destina un baix del carrer Bayer, 19 (que fins aleshores s’utilitzava de magatzem municipal) i mesos després s’obri el CIDAJ-“Casal Jove” com espai d’ús públic destinat a afavorir, donar suport material i tècnic a les iniciatives juvenils, configurant-se així l’Àrea de Joventut a l’Ajuntament.
L’objectiu inicial principal era disposar d’un local propi en el qual la joventut local expressara, aportara i organitzara les seues pròpies activitats, poguera ser escoltada i es treballara conjuntament. A partir d’ací comencem a investigar, estudiar, consultar i prendre models de treball amb joves: assistència a cursos, jornades, trobades… El treball inicial és canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme. Només obrir l’èxit és tremend i l’assistència de joves molt considerable. Es va haver de començar a organitzar i pensar com vertebrar tot allò que es coïa pel Casal.
Es treballava amb grups estables per centres d’interés i així es va crear el “Grup de revista” amb les portades dibuixades per José Vicente Llobell i amb Laura, Fátima, Reyes …. en l’equip de redacció. Les millors entrevistes a les festeres del moment i articles d’interés i inquietuds juvenils de llavors es troben en eixes revistes. També tenia molta acollida el “Grup de senderisme” amb Isidro Tàrrega, Alberto Martín i Javi de guies, cada dissabte quinzenal. El “Grup de Jocs de Rol” era prou minoritari, però van ser els que van aconseguir disposar de les claus del local de Casal Jove per poder acudir a jugar i fer les seues maquetes fora de l’horari laboral d’obertura…
La creació de “Ràdio Jove Benicàssim” va ser decisiva. Es van conformar molts grups amb diversos programes de diferents estils. Els programes solien ser nocturns. Hi havia qui fent el programa regalava pernils per a comprovar si l’escoltava algú o no i com en l’espai de la ràdio no hi havia telèfon, donava el número del Casal perquè des de la ràdio se sentia si cridaven. Per descomptat no podia respondre, però pel que sembla no parava de sonar.
Una altra sort va ser que, al poc de temps d’estar funcionant i amb molta activitat pel mig, Ferran Carbonell, un jove nouvingut de Barcelona amb una experiència associativa tremenda, es va presentar i es va oferir per a veure que es podia organitzar i com podia col·laborar. D’ací va sorgir la primera Associació Juvenil a Benicàssim amb el nom de “JA VOREM” de la qual van formar part Isidro Tárrega, Marta, Javi…. i molta més gent.
Seria fantàstic que deixares comentaris amb els noms de les persones que recordes d’eixa etapa!
“El treball inicial és canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme.”
