Entre 2004 i 2007, el Col·lectiu Jove Reflexió va sacsejar la vida social i cultural de Benicàssim. La seua gestació oficial es va concretar el 8 de maig de 2004, quan cinc joves promotors —Sebastián Bretones López, Iván Fernández Domingo, Francisco José Muñoz Salas, Salvador Muñoz Salas i Manuel García Treviño— es van reunir per a fundar formalment l’entitat (signant l’acta fundacional el 19 de maig). Amb una mirada d’esquerres, ecologista i de memòria històrica, el grup va decidir organitzar-se per transformar el seu entorn local.
Encara que el col·lectiu va reduir la seua activitat fins a quedar inactiu durant un temps, la seua història no va acabar allà. L’any 2023, un grup de persones va decidir reactivar l’entitat, donant-li un nou impuls i ampliant els seus fins principals cap a l’educació en la igualtat, rebatejant-la com a «Dones Lliures – Envoltades». Parlem amb Manu García Treviño, qui fou l’últim president de l’etapa inicial d’aquella associació que va obrir el camí.
Com i per què neix el Col·lectiu Jove Reflexió el 2004?
Neix de la necessitat de trobar un espai propi. A Benicàssim faltava un punt de trobada per a la joventut que anés més enllà de l’oci nocturn o el consumisme. Volíem un lloc per debatre, aprendre i actuar. La nostra premisa era clara: pensar globalment i actuar localment. Volíem portar les grans lluites socials i ambientals al carrer del nostre poble.
Quines van ser les activitats que més van marcar el dia a dia de l’associació en la seua primera etapa?
Fèiem de tot, era una activitat constant. Des de coses quotidianes com videofòrums sobre temes socials, tallers de lectura i tallers pràctics de reciclatge per conscienciar sobre la sostenibilitat, fins a la publicació de la nostra pròpia revista, La Idea, que era el nostre òrgan de difusió i debat. Però, sens dubte, les accions de gran format van ser les que més impacte van tenir.
Una d’elles va ser la campanya en defensa del territori, no?
Així és. L’exposició «Salvem el Desert de les Palmes» va ser un punt d’inflexió. En aquell moment la destrucció territorial per la construcció de la carretera amenaçava seriosament el nostre parc natural. Amb l’exposició vam aconseguir mobilitzar molta gent i posar sobre la taula la destrossa mediambiental que suposava aquell projecte.
També vau fer un treball molt important al voltant de la memòria històrica.
Sí, l’acte i el documental al voltant de la Columna Casas Sala va ser dels moments més viscerals i emotius que vam viure. Recuperar la història d’aquells milicians que van eixir de Castelló el 1936 no era només un exercici de memòria, sinó de justícia i d’identitat antifeixista per al nostre municipi.
Després d’uns anys d’inactivitat, el col·lectiu s’ha reactivat el 2023 com a «Dones Lliures – Envoltades». Com valores aquesta continuïtat?
És una satisfacció enorme veure que la llavor que vam plantar no es va perdre. El col·lectiu no va desaparéixer, sinó que va quedar en calma fins que una nova generació ha agafat el relleu per a donar-li una nova vida. Què ara l’associació s’haja reactivat posant l’educació en la igualtat en el centre demostra que l’esperit crític i compromés continua ben viu a Benicàssim.
Trobarás l’associació Envoltades – Dones Lliures a instagram @envoltades
Deja una respuesta