Una revista quatrimestral feta per joves
La revista Camí Nou en la seua segona època va tindre un equip editorial format per joves del municipi. La publicació d’articles estava oberta a qualsevol jove, respectant l’esperit inicial de la publicació. Tots els articles havien d’estar signats per l’autor/a, i es distribuïa de forma gratuïta.
Ací pots consultar tots els números de la revista
Vols tindre un exemplar en paper per al record? Contacta’ns a junta directiva.
Nº0: Número inaugural
Desembre de 2000. La portada d’aquest número es va imprimir amb impresora de casa, de les de xorro de tinta, en la meitat dreta de 150 fulls A3. La resta de pàgines es van fer en color també, però només per a garantir un fotocopiat amb mínima qualitat.
Aquest número va intentar recuperar la diversitat d’articles i d’opinions de la primera època. Festes del poble fetes pel poble? A propòsit del parany, una crítica al consumisme o la reivindicació històrica de millores al local del Casal Jove, entre altres temes tractats.
Nº1: Falten diners per a la joventut
Maig de 2001. Diferents joves del poble expressen el que pensen sobre l’alienament de les festes, l’ús de la publicitat actual, la situació del desert de les palmes. Textos reivindicant millores a la inversió en joventut al poble es barrejen amb consells per fer una web, o per a consumir menys conservants en la nostra dieta. Una publicació diversa amb moltes inquietuds.
Nº2: No més promeses
L’editorial d’aquest número publicat a l’agost de 2001 ja planteja un dels històrics temes de Camí Nou: Recollir opinió diversa i escriure en valencià, no implica pertanyer a cap partit. Els joves del moment plantegen poder opinar i criticar a qui governa sense que això implique fer el llit a altres partits. Per primera vegada, apareix sobre la taula la necessitat d’acceptar que la ciutadania organitzada en associacions també pot opinar del que es fa al poble i ser crítica amb tot el que és millorable.
Nº3: Feliç Gula
Un número editat al desembre de 2001 ha de tornar a parlar dels excesos del Nadal.
Nº4: 3 mones
L’alcalde de Benicàssim ja ha citat prèviament al grup editor de la revista per demanar explicacions pels textos que publica. En resposta a aquesta pressió adulta, els joves editen un número titulat «Les 3 mones que ens governen».
Les conseqüències no tardaran en arribar. Aquest número és l’últim què s’imprimeix a la copiadora que l’ajuntament, fins al moment, facilitava de forma civilitzada i colaborativa.
Lamentablement no tenim cap exemplar d’aquest número per enllaçar en pdf.
Demanem la col·laboració veïnal: si teniu algun exemplar en bon estat i podeu digitalitzar-lo, envieu-nos el pdf!
Nº5: En flames
S’apropen eleccions muncipals i la revista Camí Nou fa un recordatori de les necessitats de la joventut i de l’imcompliment de les promeses dels programes electorals. La reivindicació del nou Casal Jove (de la reforma i de l’ampliació a la part de Correus) és un element central.
És meravellosa la contraportada, que fa una crònica futurista sobre la distòpia de no tindre un Casal Jove a l’any 2043. Exquisit document.
Nº6: Les Cases de Joventut
Desembre de 2002. Manolo Lliberós s’estrena com a ilustrador de la portada, sota el lema «Mou-te, Associa’t!».
En el context de les reunions per a que l’alcalde i la regidora de joventut expliquen les millores previstes al Casal Jove a la Junta de la Quelcom, aquesta publicació recorda la importància no tant de l’espai, sinó del model de gestió, i reivindica al llarg de tot el número la necessitat d’aplicar la gestió associativa i el model de Cases de Joventut Europees per a garantir un projecte educatiu i democràtic.
Nº7: Vull ser alcalde
Un número editat al maig de 2003.
Lamentablement no tenim cap exemplar d’aquest número per enllaçar en pdf.
Demanem la col·laboració veïnal: si teniu algun exemplar en bon estat i podeu digitalitzar-lo, envieu-nos el pdf!
Nº8: Cursa per l’alcaldia
Un número editat al novembre de 2003 que parla de les eleccions municipals ocorregudes al maig del mateix any (uns mesos abans).
Lamentablement no tenim cap exemplar d’aquest número per enllaçar en pdf.
Demanem la col·laboració veïnal: si teniu algun exemplar en bon estat i podeu digitalitzar-lo, envieu-nos el pdf!
Nº9:
Un número editat al que no hem tingut accés encara. Va ser l’últim número editat per l’Associació.
Demanem la col·laboració veïnal: si teniu algun exemplar en bon estat i podeu digitalitzar-lo, envieu-nos el pdf!
Hi ha gent que creu que caldria recuperar aquesta publicació local
La revista Camí Nou va nàixer per a ser mitjà d’expressió de la gent jove del poble. Es feia de forma col·laborativa, i tenía una funció important en l’adquisició de competències emprenedores en el seu procés d’el·laboració, i competències i hàbits democràtics respecte al què suposa publicar la teua opinió en un mitjà de comunicació.
Què opines sobre estes revistes de curta tirada i fetes de forma artesanal? Tenen sentit actualment?, contans la teua opinió.
Algunes anècdotes que han compartit amb nosaltres els antics joves editors
El govern municipal no sempre ha estat d’acord i en ocasions no ha acceptat el que es publicava…
L’alcalde del moment, Javier Asín, va convidar al grup editor de la revista a una reunió. Podeu imaginar què vol dir que un alcalde et faça anar al seu despatx, i et demane què controles el que publiques a la teua revista. Els assistents a la reunió sempre recordaran allò de què «El què heu de fer és fer-vos un partit polític, i així podré criticar-vos jo a vosaltres també».
Com es pagava la impressió i l’enquadernació?
La revista va començar fent-se de manera artesanal. S’imprimia un exemplar en color i alta qualitat i després s’usava com a patró en la fotocopiadora. L’original estava en A4, i en la fotocopiadora es reproduia agrupant 4 pàgines en un A3, fent la combinació de pàgines correcta. Per exemple les pàgines 1, 24, 2 i 23 conformaven el primer A3. Les copies es combinaven per conformar les revistes una a una, es doblaven, i es grapaven pel llom amb una grapadora especial que va prestar la Imprempta Benigràphic.
A partir del número 4 es va aconseguir subvenció municipal de la Casa de Joventut i es va poder pagar la imprempta de més exemplars, el que va reduir l’esforç manual considerablement.