Aquest breu text introductori hauria de començar amb un Benvolgudes veïnes de Benicàssim. Seria, sense dubte, una de les fórmules de cortesia amb la qual iniciaria qualsevol de les persones que ens lligen, si li demanaren fer les primeres pàgines com a alcalde o alcaldesa.
Representar l’alcaldia d’un municipi és, sense dubte, representar també les inquietuds de tots i totes les ciutadanes que s’organitzen per millorar el poble. La societat civil és clau per al funcionament democràtic del municipi. Per això diria que m’alegra molt tindre entre les meues mans una publicació com aquesta, que commemora el treball i el deixa per al record. Perquè com es conta a la història del vaixell de Teseu, la memòria és essencial i va més enllà d’allò material.
També hauria de dir, sense dubte, que llegir aquest text em fa sentir humil, connectada i important, de formar part d’una trajectòria tan potent de continuïtat cívica a Benicàssim. Perquè molts alcaldes abans de mi han cregut en el projecte, i l’han enfortit des de la política pública. Li han donat suport econòmicament, convençudes del valor d’aquesta inversió futura.
I jo també.
Sobretot diria que aquest text és molt valuós perquè deixa per escrit una part importantíssima de la història del municipi. Perquè la trajectòria vital de moltíssimes joves que ara viuen arreu del món amb diferents professions, ha sigut marcada pel que van aprendre per primera vegada a la nostra Casa de Joventut: què és treballar en grup, com organitzar activitats, com fer reunions i escoltar, com prendre decisions entre pensars diferents. Totes elles coses que les han facilitat ser millors metgeses, dissenyadores o mestres actualment. Què la nostra Casa de Joventut ha sigut, i és un orgull – diria al text-, perquè forma demòcrates que després representen la nostra cultura local arreu on van, siguen metgeses, dissenyadores o mestres. Què la democràcia s’aprén, quan eres jove, anant a la Casa de Joventut totes les setmanes, en el teu temps lliure, mentre estudies per a arribar a ser metgesa, dissenyadora o mestra.
El valor social de la joventut i el pes específic que té millorar la integració social de les persones joves, fan que la Casa de Joventut (l’associació, no el local) siga un bé a protegir. Un espai de pràctica democràtica d’especial interés. Aprofitaria per a dir que igual que s’ha declarat bé d’interés cultural el dia de les paelles, podríem fer-ho amb la tradició de Casa de Joventut al poble, almenys com a bé immaterial.
Seria interessant també que l’alcalde (o alcaldesa) diguera que, com ha estat visitant Europa moltes vegades (això queda molt bé dir-ho quan eres alcalde) la mirada a Europa és imprescindible, i ara en aquests moments seríem menys europees si no tinguerem en compte el paper als municipis de les Cases de Joventut, youth clubs, maisons du jeunes, o com els diguen a cada país d’Europa.
El final d’aquesta carta breu contindria, de ben segur, un aplaudiment a la multitud de joves que participen en “Cases”, i les animaria a seguir fent-ho. I inclouria una petita menció a les activistes i voluntàries que ho fan possible. Potser en diria fins i tot un o dos noms concrets. I ací tancaria la carta.
Seguirà sent necessari buscar el reconeixement i suport de les nostres administracions locals, però no esperarem a tindre’l, per si no arriba mai.
A hores d’ara ja haureu entés que no tenim text d’alcalde o alcaldessa real. Simplement, no hi ha sintonia. Abans perdíem temps en fer registres d’entrada demanant-li coses, però en 10 anys n’hem fet desenes que no han rebut resposta. Ens hem acostumat ja al silenci.
Hauria de ser diferent. Una bona alcaldesa obriria aquesta publicació amb alegria i amabilitat. Ha de ser la representant principal del municipi, i de les seues polítiques, qui reconega en aquestes línies la impressionant tasca duta a terme pel moviment de Cases de Joventut, i els seus líders locals, en l’educació democràtica de la joventut del poble. Moltes i molts s’han format el caràcter polític, valors i voluntat de participar en la vida cultural, social, política i econòmica (compte, i econòmica també) a partir del projecte de Cases de Joventut en el que feren les primeres pràctiques organitzatives amb altres joves del poble. I això un/a alcalde/sa ha de saber veure-ho.
Per això aquesta publicació naix òrfena. No és que la feina feta des de les Cases de Joventut tinga menys valor pel fet que no la reconega ningú des de l’administració local, ni la part política. No és això. La tasca és IMPRESCINDIBLE, i si no existira hauríem d’inventar-la. Però siguem realistes, reconeguem que la societat civil tot i que fem coses d’interés públic, mai tindrem el mateix impacte públic si l’administració no ens reconeix. I no només això, es fa molt difícil mantenir certa activitat si l’administració ho ignora o fins i tot, li fica traves a l’activitat normal.
Han sigut molts alcaldes a Benicàssim els qui no volien associacionisme juvenil, però el toleraven. Molts els que en tractaven fins i tot a plenaris la conveniència o no de certes formes de fer associacionisme, tal vegada perquè la seua formació democràtica era insuficient, o tal vegada perquè ideològicament estarien millor si enfront no hi hagués ningú que discutira. Durant molts anys les diferents formes de Casa de Joventut han tingut enfront una actitud de govern municipal qüestionable, sense dubte. Però només hi ha una alcaldia que pot estar “orgullosa” d’haver signat l’extinció dels projectes educatius al lleure. La que ha guardat silenci. La que ha canviat les reglamentacions per impedir la participació de la gent jove. La que ha utilitzat com arma ignorar, sabotejar i impedir la presència a l’espai públic. Cal donar-li l’enhorabona, perquè al més pur estil queipollanista, literalment ha recuperat la forma de fer política que aniquila a l’oponent, malgrat que en aquest cas només era complement. Sense pietat.
Des de l’orfandat que se sent quan no tens alcaldesa que t’estime. Seguirà sent necessari buscar el reconeixement i suport de les nostres administracions locals, però no esperarem a tindre’l, per si no arriba mai. Som societat civil organitzada, associacions que caminen a muscles de gegants.
