Autor: Virginia Morales Vargas

  • L’Associació Ja Vorem posa en marxa una Escola d’Animació Juvenil

    La nostra associació està d’enhorabona!

    Recentment hem creat la nostra Escola d’Animació Juvenil (EAJ) amb la que intentarem recuperar i treballar la formació de Monitors a Benicàssim, Castelló i altres municipis de la comarca de la Plana.

    Per a nosaltres ser Escola d’Animació significa poder complir amb millor èxit els nostres objectius com associació. Volem (article 4 dels estatuts) oferir una formació adequada a persones voluntàries i professionals del treball amb joves.

    A més, la nostra associació té com a activitat vetllar especialment, i pel seu caràcter històric, per salvaguardar l’organització, posada en valor i record d’activitats com el Curs de Monitor/es i Director/es d’activitats de temps lliure a Benicàssim, amb el que moltes de nosaltres ens hem format i aprés des de la nostra constitució al 1994.

    L’Escola d’Animació Juvenil La Maranya pren el seu nom del Centre de Cultura i Joventut La Maranya, gestionat per la joventut associada de Benicàssim i tancat recentment. Volem homenatjar, així, la gran tasca de foment de l’associacionisme i de la políltica juvenil promogudes per la pròpia ciutadania organitzada.

    Per difondre millor les activitats formatives, hem llançat una web dedicada específicament als nostres cursos actius amb tota la informació necessària: www.lamaranya.org

  • Saludar pel carrer

    La confiança en que les persones si volem podem, que juntes som fortes i que sempre hi ha una bona excusa per a començar

    Des de fa un temps m’adone que moltes de les persones a les que salude pel carrer, les vaig conéixer i hi vaig començar a relacionar-me gràcies al Casal Jove.

    Vaig tindre sort en arribar a Benicàssim de poder optar a un lloc de treball per a dinamitzar la sala d’ordinadors del Casal Jove. El que va començar com un treball parcial va passar a ser una manera de viure. Conéixer el moviment de Cases de Joventut em va fer descobrir una professió i una militància, que a data actual tinc la fortuna de mantindre.

    Encaixar en un municipi en el qual no has nascut, de vegades és complicat. Podem buscar opcions per a fer xarxa però vivim tan ràpid el dia a dia que no tenim oportunitats per a compartir, expressar inquietuds, mirar al nostre costat i començar projectes juntes. Les Cases de Joventut, com a gran part del moviment associatiu, permeten just això, involucrar-te en allò que creus per a millorar la realitat amb altres persones amb interesos semblants.

    En començar al Casal vaig tindre la sensació de que participava d’un projecte ambiciós què confiava en les persones adolescents del municipi i facilitava que tingueren un espai d’experimentació i organització del seu propi temps lliure. Sentia que oferíem l’oportunitat de fer coses significatives, facilitàvem poder compartir amb altres persones i millorar el poble.

    «Gràcies a totes les persones que m’han ensenyat que som hereves d’altres generacions».

    Crec que una de les claus de tot el projecte per a mi ha sigut eixa confiança. La confiança en que les persones si volem podem, que juntes som fortes i que sempre hi ha una bona excusa per a començar. Des d’aqueixa confiança he participat en múltiples reunions, he assumit tasques, he programat i avaluat, i a data actual continue implicada amb altres persones del municipi per aconseguir que les persones joves tinguen les oportunitats que volen i es mereixen.

    Gràcies a totes les persones que m’han ensenyat que som hereves d’altres generacions, que tenim la responsabilitat de ser part del relleu i que estan convençudes, com jo, que les coses es poden millorar si entre totes aportem.