Autor: Mª Carmen Torres Pla

  • Els inicis del treball amb joves a Benicàssim (III)

    Amb tota la formació i les primeres experiències que vos he contat en els articles anteriors, eixa primera etapa de treball a Benicàssim es va convertir en referència per a molts i moltes joves. Al cap de pocs anys de treballar en els espais de la C/ Bayer, 19 ocorregué una cosa al poble, que fou important per a la població: s’inaugura el nou centre de salut.

    Amb això, es queda lliure l’espai municipal de l’antic ambulatori mèdic, un poquet més avall d’on estava el Casal. Crec recordar que eren els any 1999-2000. Aquell espai havia de ser per als joves… Tenint en compte el volum de treball que s’estava generant en el Casal, les demandes dels propis joves i les noves necessitats d’espais per a l’autogestió dels diferents grups, aconseguim que es condicione i es reconvertisca aquest antic ambulatori en el Casal Jove-CIDAJ, realitzant el trasllat al carrer Correus, 2 amb una mica més d’espai per a tothom: personal, associació juvenil i usuaris.

    «L’ambulatori es trasllada i el seu espai, es reconverteix a Casal Jove els anys 1999-2000.»

    A Benicàssim, els cursos de Monitor/a de TL i AJ1 que organitzàvem a través de la Federació de Cases de Joventut de la CV van ser decisius per a anar articulant diferents models associatius i de treball. Les Cases de Joventut naixen amb la vocació de donar uns serveis dinamitzadors de l’entorn, de caràcter educatiu i socialitzador, vàlid per a totes les persones joves de la localitat.

    És a partir d’aquest moment quan es dona a conéixer aquest model de gestió entre els joves de l’AJ «Ja Vorem» i decideixen apostar per aquesta manera d’entendre l’associació i les característiques que les singularitzen.

    L’AJ. «Ja Vorem» es va transformar en Casa de Joventut. En principi no es va donar de baixa, però va deixar de tindre activitat en continuar els seus membres amb el model de CJ. Així es va constituir la Casa de Joventut «QUELCOM». Crec que la primera Junta Directiva estava constituïda per pràcticament la majoria de components que l’AJ. «Ja Vorem» (Ferran Carbonell i companyia).

    Amb el temps per la CJ “QUELCOM” van anar passant diferents juntes directives, i l’entitat es va anar mantenint molt activa durant bastants anys. Segurament m’oblidaré de moltes persones que van passar per ella i que van fer molt bona feina en la «QUELCOM» -com així li deien- però ara mateix recorde als germans Dani i Xavi, Eduardo, Rubén, Víctor, Ricard, Ángela, Mariló, Jose Alejandro, Dan, … disculpeu-me totes les que no nomene per qüestió d’espai.

    Hi ha una fita històrica, molt emotiva, de les Cases de Joventut a Benicàssim. Villa Elisa, estiu de 1995: una de les primeres activitats que va organitzar la CJ.”QUELCOM” conjuntament amb el “Col·lectiu de Dones de Benicàssim” van ser les Jornades contra el racisme baix el lema “SOMOS DIFERENTES-SOMOS IGUALES”, lema de la Campanya Europea de la Joventut contra el Racisme, la xenofòbia, l’Antisemitisme i la Intolerància, coincident amb la celebració per part de l’ONU del Dia Internacional contra el Racisme. Ambdúes associacions i la Federació de Cases de Joventut de la CV que, convidada per la CJ “QUELCOM” va aprofitar per a adherir-se, col·laborar i, a més, fer la seua assemblea general. Van acudir joves de totes les Cases de Joventut de la CV. En eixos moments de la província de Castelló només estava la de Benicàssim.

    L’organització i les activitats programades van ser brutals: al matí després de l’assemblea de Cases de Joventut, començaren els tallers per a xiquets: malabars, pintura, jocs…. Després del dinar de germanor compartit i comunitari (cadascú havia fet una cosa per a compartir entre tots), a la vesprada vam gaudir moltíssim amb els “Accidents Polipoètics” i la conferència de M.A. Essomba sobre “Paternalismes benintencionats i ONGs”, activitats i contactes aconseguits gràcies al llavors president de la “Quelcom” Ferran Carbonell.

    No es podia demanar més. L’èxit va ser bàrbar i la repercussió i visibilitat de totes dues associacions organitzadores també.

    «L’any 2005 es trasllada l’oficina de Correus, contigua a la seu del Casal Jove, i aconseguim ampliar-lo més».

    Amb tot el treballat es fa necessari ampliar el local una altra vegada i contractar a més personal per a recolzar totes les iniciatives i demandes juvenils.

    L’any 2005 el local de l’antiga oficina de correus que fins ara estava pegadet al Casal Jove, es trasllada a un local nou i és així com comencen les obres d’ampliació del Casal Jove-CIDAJ. En 2007 s’inaugura, aconseguint annexar espais per a cursos, tallers, ordinadors i estudi, i una zona amb entrada independent amb zona de Ràdio i Espai Associatiu per als diferents grups de la Casa de Joventut i altres.

    En principi, tot i que comencen amb jornada parcial, ja es contracta a quatre dinamitzadors i una informadora juvenil que comencen a establir diferents programes de treball. Al voltant del 2007-2008 comença una nova era de treball en equip amb una nova organització del treball i divisió de tasques, configurant-se així nous projectes: Esplai, Centre d’Adolescents, Informació i Recursos…

    Malauradament no va tindre la llarga trajectòria que ens imaginàvem i preteníem.

    Sense dubte ha sigut el treball de la meua vida.

    Per circumstàncies diverses, i perquè l’anterior directora del Centre Municipal de FPA em va proposar perquè poguera rellevar-la per la seua immediata jubilació, vaig tindre la possibilitat de canviar de departament i en aquests moments assumisc aqueixa comesa.

    Sóc Mª Carmen Torres Pla, tinc 58 anys, i vaig treballar en Joventut en el periode 1990-2012. Actualment treballe de tècnica d’educació amb tasques de directora al Centre Municipal d’FPA de l’Ajuntament de Benicàssim i altres comeses de matèria educativa de la localitat.

  • Els inicis del treball amb joves a Benicàssim (II)

    El més “sonat” que va organitzar l’AJ “Ja Vorem” va ser l’organització d’un xicotet festival de música gratuït (als terrenys on ara es trobe Mercadona), amb marxandatge inclòs, amb l’actuació del grup de ska punk italià “Banda Bassotti” que estava de gira por Espanya. Hi havia alguna paradeta d’artesania, diferents menjars…

    Al tractar-se d’una AJ sense ànim de lucre no van cobrar el caixet que tenien establit, però com s’esperava poder pagar amb els diners que s’aconseguira de les vendes de menjar i beguda, i encara així no es va arribar a cobrir el total, es va haver d’acudir a la recaptació voluntària de tota l’assistència que estava pel recinte una vegada finalitzada l’actuació. Pel que sembla, va faltar una mica per a arribar al pressupost aparaulat, però vista la finalitat, iniciativa i organització impecable de l’associació, la Banda Bassotti no va tindre cap problema a quedar-se conformes amb la recaptació obtinguda entre tots (tenint en compte que, tal com ja s’havia acordat prèviament, es quedaven a dormir a casa de Ferrán perquè ja sabien que no disposaven de suficient pressupost per a pagar-los un hotel).

    En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius»

    Va resultar genial, però al veïnat no li va semblar gens bé i a meitat concert avisaren a la policia. Tot i que tenien permís i consentiment de l’Ajuntament la llavors regidora de joventut, Susana Ros, que estava pel concert, va haver-hi de tornar a casa amb la policia esbroncada pels veïns una mica enfadats.

    Les Trobades Internacionals de Joventut en «Cabueñes» (Gijón), organitzades pel Ministeri d’Assumptes Socials a través de l’Institut de la Joventut, suposaven un decidit esforç perquè joves espanyols juntament amb joves procedents d’altres països d’Europa i Amèrica Llatina disposarem d’un marc adequat de treball conjunt amb la finalitat de propiciar un major coneixement i cooperació en el si del moviment associatiu juvenil.

    Aquestes Trobades són el punt de partida i coneixement de diferents models de treball amb joves. És a «Cabueñes” on els estius de 1991, 1992 i 1993 als que vaig assistir, ens trobem moltíssims joves de tot arreu integrats en diferents projectes i entitats per tal de treballar, compartir i aprendre: tècnics municipals i institucionals, voluntaris de diferents tipus d’associacions i organismes i fins i tot algun regidor o regidora de joventut. En l’edició de 1993, entre tota l’oferta relacionada i per primera vegada, apareix «Gestió de Cases de Joventut i projectes d’integració d’espais educatius» com a curs/seminari a treballar. Per descomptat m’inscric en aqueix i és ací on conec i em trobe a un munt de gent amb la qual posteriorment començaríem a treballar en els models de Cases de Joventut a Benicàssim.

    «És a Cabueñes on conec a Jose Luís Palacios, Enrique Deltoro i Jesús Martí, companys de professió clau en la implantació del model de Cases de Joventut a Benicàssim».

    El curs l’impartien voluntaris i professionals de les Cases de Joventut de Saragossa i el contingut principal era conéixer el model seguit a Saragossa i contrastar-lo amb la pròpia experiència. El resultat va ser superenriquidor i d’ahí van eixir moltíssimes idees i contactes, sobretot descansant a les vesprades entre «sidrinas» i cabrales. Ahí vaig coneixer a Jose Luís Palacios i altres companys de Saragossa. També a companys de València (Manises, Quart de Poblet, Alaquas…) amb els quals poc després comence a contactar, copiar i treballar aquest model.

    Les persones en les quals més em vaig recolzar, i em van ajudar per a treballar aquest model que estava funcionant molt bé en els seus municipis, van ser Enrique Deltoro a Manises i Jesús Martí a Quart de Poblet.

  • Els inicis del treball amb joves a Benicàssim (I)

    La proclamació en 1985 de l’Any Internacional de la Joventut suposa un reforç, i per a molts ajuntaments un començament en polítiques de joventut. A Benicàssim començarem a treballar en matèria de joventut, amb recursos i pressupost destinat a tal menester, a partir de l’any 1990.

    Prèviament, entre els anys 1988-1989, el llavors regidor de joventut Francesc Colomer (molt jove, per cert… crec que tenia 22 anys) va organitzar un curs de Monitor/a de Temps Lliure, des de l’Ajuntament, amb la finalitat de formar a joves del municipi que pogueren treballar en aquest àmbit, ampliar l’oferta educativa d’oci i temps lliure i ajudar en continuar algunes de les tasques iniciades per ell, amb un full de ruta molt interessant.

    “En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos”.

    Com jo havia finalitzat de poc els estudis de Magisteri i les possibilitats de treballar com a mestra eren escasses (les oposicions es van congelar durant 6 anys), vaig començar a formar-me en allò d’educació no formal i així va ser com, després de finalitzar els cursos de Monitora de TL, AJ1, etc. es va convocar una plaça a l’Ajuntament amb aquest perfil. Em vaig presentar i en traure-la em va permetre treballar en aquesta comesa i començar a donar forma al projecte de Joventut al poble.

    En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos. Amb aquestes premisses es destina un baix del carrer Bayer, 19 (que fins aleshores s’utilitzava de magatzem municipal) i mesos després s’obri el CIDAJ-“Casal Jove” com espai d’ús públic destinat a afavorir, donar suport material i tècnic a les iniciatives juvenils, configurant-se així l’Àrea de Joventut a l’Ajuntament.

    L’objectiu inicial principal era disposar d’un local propi en el qual la joventut local expressara, aportara i organitzara les seues pròpies activitats, poguera ser escoltada i es treballara conjuntament. A partir d’ací comencem a investigar, estudiar, consultar i prendre models de treball amb joves: assistència a cursos, jornades, trobades… El treball inicial és canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme. Només obrir l’èxit és tremend i l’assistència de joves molt considerable. Es va haver de començar a organitzar i pensar com vertebrar tot allò que es coïa pel Casal.

    Es treballava amb grups estables per centres d’interés i així es va crear el “Grup de revista” amb les portades dibuixades per José Vicente Llobell i amb Laura, Fátima, Reyes …. en l’equip de redacció. Les millors entrevistes a les festeres del moment i articles d’interés i inquietuds juvenils de llavors es troben en eixes revistes. També tenia molta acollida el “Grup de senderisme” amb Isidro Tàrrega, Alberto Martín i Javi de guies, cada dissabte quinzenal. El “Grup de Jocs de Rol” era prou minoritari, però van ser els que van aconseguir disposar de les claus del local de Casal Jove per poder acudir a jugar i fer les seues maquetes fora de l’horari laboral d’obertura…

    La creació de “Ràdio Jove Benicàssim” va ser decisiva. Es van conformar molts grups amb diversos programes de diferents estils. Els programes solien ser nocturns. Hi havia qui fent el programa regalava pernils per a comprovar si l’escoltava algú o no i com en l’espai de la ràdio no hi havia telèfon, donava el número del Casal perquè des de la ràdio se sentia si cridaven. Per descomptat no podia respondre, però pel que sembla no parava de sonar.

    Una altra sort va ser que, al poc de temps d’estar funcionant i amb molta activitat pel mig, Ferran Carbonell, un jove nouvingut de Barcelona amb una experiència associativa tremenda, es va presentar i es va oferir per a veure que es podia organitzar i com podia col·laborar. D’ací va sorgir la primera Associació Juvenil a Benicàssim amb el nom de “JA VOREM” de la qual van formar part Isidro Tárrega, Marta, Javi…. i molta més gent.

    Seria fantàstic que deixares comentaris amb els noms de les persones que recordes d’eixa etapa!

    “El treball inicial és canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme.”